VESTIT de FUSTA i FERRO per al FOC

…la nit fosca, en calma, silenci; el carrer ruixat de cartons i canuts… Sols restaven les dos carcasses finals. Esperàvem dins la casa acompanyats de dolços, mistela i alguna albà. De sobte “plac, plac, plac”, so de caixons! Un moment després, una explosió de llum i soroll al carrer, com un eixam d’abelles atacant. Més tard, tot finalitzà i enmig del fum i l’olor a pólvora aparegueren, de l’altra banda de la gàbia, les persones que
més estimava: eren els meus Majorals”. Aquestes paraules podrien pertànyer a qualsevol obrera en el moment de rebre la visita dels seus Majorals durant la coetà.“

Visita dels Majorals a les Obreres fadrines i casades durant la nit de la coetà

Preparatius

Tot el poble es convertix en escenari i escena. Treballadors silenciosos, sense soroll, comencen a traure de les seues cases les peces de fusta o metall que configuren el vestit. Tot ha d’estar a punt per a l’hora màgica en la
que la pólvora comença a fluir, i s’escolta el primer soroll d’un caixó: “plac”.

Preparatius del veïnat previ a la nit dels coets

Senyors espectadors, comença la funció!

De qualsevol carrer i racó de Bétera apareixen actors i espectadors, lluitadors supervivents de mil dificultats, mantenidors d’una tradició centenària al S.XXI. Qualsevol casa es convertix en improvisat camerino en el que una tela d’uns mil·límetres ens permet acariciar, escoltar i olorar el foc.

Grup d’amigues i amics darrere les gàbies durant la coetà

Veïns somrients de diferents carrers amb les portes obertes esperant la visita d’algun coeter durant la nit  

Antigament les cases s’emblanquinaven amb calç per a les festes. La nit del 15 d’agost, els festejadors i amics enamorats solien ratllar amb un coet en la façana de l’estimada un signe, o el nom daquesta, o frases com “Pepe et vol”, per tal de mostrar, al dia següent, que hi havien passat.

Veïns dins la gàbia gaudint de la nit de la coetà

Fins més o menys l’any 70 no trobem ni reixes ni gàbies. És l’evolució dels materials de construcció el que fa que cadascú decidisca protegir els nous dissenys de façanes (decorats amb taulellets, pedres, marbres, aluminis, plàstics…) que lliurement han configurat el nostre poble com un mosaic de colors i formes diverses.

Col·locació de “el avance”

És costum preparar el decorat el mateix dia, encara que, de tant en tant, cal revisar-ho tot per a que estiga a punt (de vegades, els trons fan forats…). Molt sovint, les mans destres dels nostres majors reclamen els néts per tal d’ajudar i mantindre el bon costum.            

Artistes fusters i ebenistes (Aguilella, Franquet i Joaquín “puça”) i mestres ferrers (Nardo, Pepico el Ferrer, Adrian, Sensio) entre d’altres, ben saben d’aquestos tancats que els ocupen algunes hores de l’estiu.

Portals de cases de Bétera protegits

Carrers d’Obreres decorats amb gallardets, pintats i protegits

Gàbies de fusta, de teles gallineres o conilleres però amb xicotet forat per tal d’evitar l’entrada d’un cartó de femelleta. És moment de tatxes, llimes, martells, alicates i cabirons.

Visió de l’espectacle dels coets des de darrere la reixa

Hui en dia, per practicitat, pareix que guanya terreny l’estil de tela correguda, que cobrix tota la façana. No hem d’oblidar “el avance”, que permet gaudir de la vista de tot el carrer. S’han imposat les brides substituint el fil d’aram, ja que ajuden i agilitzen la feina perquè el sopar espera a la taula.

Diversos estils de tancats (tela correguda, reixes, planxes metàl·liques)   

La banda de baix de les gàbies és la que està més exposada al foc i als trons. Per això, és recomanable ficar fusta per darrere o reforçar-la. La banda de dalt topa sempre amb els antiestètics i lletjos fils de llum i telèfon, dificultant la faena.

Proteccions de cases i patis

La introducció de gabions ha fet possible la major participació de la gent, ja que antigament tan sols qui no tenia por aguaitava amb la porta o persiana oberta fins el final. Açò també ha propiciat que forasters i turistes puguen comprovar la grandesa d’una festa que en cap lloc trobaran.

Descripción: C:\Copia Seguridad Isi 080715\C.- OCIO\BETERA\ASOCIACIÓN VOL LLIURE\Artículo Vol Lliure 2016\IMGP9019 copia.jpeg
Forasters, turistes i locals darrere la reixa

I, com a remat, dues carcasses per posar punt i final a este patrimoni viu singular que és la nostra coetà.

Senyors, la funció ha acabat!

L’endemà tot ha desaparegut, és moment d’amagar les gàbies i que l’escenari quede retirat. És l’hora de netejar, i l’Ajuntament molt bona ajuda ens fa. Després, bon esmorzar i a descansar perquè el Retaule estarà al començar.

Amics preparant un bon esmorzar acompanyats de dolçaina i alguna albà

Neteja general colectiva de carrers i cases

Un any més, els veïns de Bétera, reafirmen amb orgull la tradició heretada. Tots en comú han respectat l’ús de tots els carrers com a escenari d’esta funció original.

Salutació final i aplaudiments!

En nom d’estos actors en perill d’extinció, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES a tots aquells tramoistes i encarregats de l’attrezzo  d’aquesta espectacular representació, els quals -confeccionant el VESTIT DE FUSTA I FERRO PER AL FOC- fan possible que siguem un referent en l’ús de la pólvora com element cultural.

Beterans fusionats amb la llum i els colors dels coets

Per finalitzar, desitgem que esta gran obra mai abandone el seu espai.

I com diuen els nostres amics de Pepeta Ricart: “Esperem que els haja agradat!”