GUARDIANS DEL FOC

image

Es diu de les custòdies del foc sagrat en les societats gregues i romanes, que era sinònim d’hogar i família, si s’apagava podia ocasionar desgràcies per a Roma.

Foto 1. Sant Antonio con Libro fuego

Taulell de Sant Antoni amb el foc característic

Al nostre temps i al nostre poble tres són les festivitats de coets i foc dels beterans: Sant Antoni “del porquet”, l’Asumpció-Sant Roc, i “el gos”. Ens centrarem en el que fa referència al foc de la festivitat de Sant Antoni mitjançant tres preguntes:

  • Per què es relaciona Sant Antoni amb el foc?
  • Com i per què se celebraven fogueres a Sant Antoni a Bétera?
  • Per què es tiraven coets en les fogueres de Bétera?

 

 

Quina relació hi ha entre Sant Antoni i el foc de les fogueres?…       

Terrorífic!!!! els pèls de punta ficaria tan sols en sentir l’expressió “foc de Sant Antoni”. Ni la grip, ni la pesta, ni la lepra… No tan coneguda com aquestes és la malaltia denominada “foc sagrat” o “foc de Sant Antoni” (ignis sacer).

MÀ I PEUS MALALTS PEL “FOC DE SANT ANTONI”

 “El Sant del Foc”, com també es coneix a Sant Antoni, naix a Egipte entre els segles III-IV d.C. Es relaciona a Sant Antoni amb la curació d’aquesta malaltia que es manifesta mitjançant  al·lucinacions, gangrenes i cremadures en la carn com si de foc es tractara, causades pel “cornezuelo del centeno” (Claviceps purpurea). El teixit es tornava sec i ennegrit com el carbó i les extremitats caien sense pèrdua de sang, com si es cremaren per dins, ocasionant fins i tot la mort.

Hui en dia sabem que era produïda per menjar pa de farina amb aquest fong, “el cornezuelo”.

Espiga de forment amb el fong “ el cornezuelo”

Espiga de forment amb el fong “el cornezuelo”

 

Castic diví o malaltia diabòlica, això es pensava, i que les extremitats es consumien pel foc sagrat o foc de Mart “ignis martialis”, o foc amagat “ignis ocultus” o, simplement, foc de Sant Anton. El poble ho expressava així:

“Sant Antoni guarda’ns de foc i dimoni”1

“cuando el cereal ondula con el viento, Körnmutter (diosa madre de los granos) pasa por el campo dejando a sus hijos, los lobos del centeno”

 

A terres valencianes, la difusió de l’Orde de Sant Antoni, dedicat a l’atenció caritativa i hospitalària està datada a Fortaleny l’any 1276. La ciutat de València disposà d’una casa hospital de Sant Antoni, extramurs, al camí de Sagunt, ja plenament consolidada l’any 13162. En estos hospitals menjaven pa de farina sense el fong “cornezuelo” i això amb altres atencions curava aquest mal. Dins d’aquesta tessitura el sentit general de les fogueres seria el de no oblidar esta malaltia i demanar la protecció del Sant.

Algunes fonts3 assenyalen que es tracta d’una adaptació de la festa celebrada al desembre dedicada a la divinitat Cònsua, dins de les festes consuàlies romanes. Esta festa tendia a preservar el bestiar del mal.

Algunes hipòtesis marquen que estes són tal vegada adaptacions de tradicions ancestrals relacionades amb el solstici d’hivern (paral·lelisme amb les fogueres de Sant Joan) en les que el foc és una forma d’apropar el Déu Sol, poseïdor de la llum i el calor, a la terra per tal de procurar-se un bon any agrícola.

En molts pobles, aquesta festa amb foc té lloc dies després de finalitzar la matança del porc, sempre a l’hivern, i en la que es requerix l’ajuda entre veïns. També coincidix en els dies en què se sol sembrar el forment, la civada, el sègol…

 

I les fogueres de Sant Antoni i Bétera?…

Home botant una foguera de Sant Antoni

Home botant una foguera de Sant Antoni

Els motius es perden en el temps i ens conten que no se celebraven actes religiosos, ni hi havia clavaris, “…era com un ritual per a donar gràcies per la bona collita del raïm on es cremaven els sarments com a ofrena, altres donaven gràcies per haver-se recuperat d’una malaltia4”.

A l’igual que molts pobles del llevant, se celebraven fogueres per diferents carrers, places i barriades, de forma consensuada entre grups de veïns i en diferents dies de la setmana, que començaven abans de sopar i duraven fins que el foc desapareixia.

 

El costum dels xiquets era, uns dies abans de la festa, anar al barranquet a prepar-se la millor canya verda per anar a córrer el poble i botar les diferents fogueres. Els veïns, el dia acordat (durant la vuitava a Sant Antoni4) treien aparells de llaurança com vells aladres o qualsevol altre, garbons de fornilla, canyots de les dacseres, fenasos, sarments, còmodes i cadires velles i qualsevol trasto….

Per tal de fer-nos una idea de la importància d’aquesta festa, comparant-la amb Sant Josep, en temps anteriors a l’any 1936 no es té constància de que es feren Falles de Sant Josep; en canvi, ja sols al carrer Eugeni Aloy trobem fins a cinc fogueres de Sant Antoni.

Taulell en cuadra de Paco Carretero (carrer Salvador Giner ) S. XIX

Taulell en cuadra de Paco Carretero (carrer Salvador Giner ) S. XIX

 

Com a testimoni de la implicació nombrarem algunes de les fogueres i alguns dels seus participants:

  • Al voltant del Castell, Forn del Castell o de l’arbret (Ricardo Morante, Maximino, el Llaç, Ismael el Coletor…).
  • Al principi de Salvador Giner  (tio Pepe Clavell, Vicent el Chullo i Paco Carretero…).  
  • A Gascón Sirera, davant Verdevio (Vicent i Ramon els de la Capa, Pepe Mandor, tio Isidro, Cameta, el Colvi, Vicent el de Custodio, Luis el lorito, el tio Nassos i Manolo el de la bofa).
  • Al principi de Gascón Sirera (Severino, Jesús el de Pallús, Joaquim el frare -pare de la Sucre-…).
  • A l’eixample, en l’encreuament Salvador Giner amb el carrer Calvari (Manolo Cordons, el Blanco Manolo i Baoro el del Castell…).
  • A Vázquez Mella (Tarsil, Quilencio, tio Paredes i tio Palanca…).
  • A la plaça del Mercat, davant del forn de Canonge (Jose Canonge, Petana, Ximo Pinyola, Juanito el Cansalader, els Carpio…).
  • A la placeta del sol (Pepe el frare, Micalet el Gat, Melín i Locadieta…).
  • Al costat de l’Ajuntament vell, on es creua el carrer Boïl (tio Antonio Lozano, les Xates…).
  • Al carrer Morvedre, davant del Jovi (La tia Lola la Naia, la tia Vicentica la Lorita, el tio Luis, Pepe Trenislao i Araceli, la tia Maria la del barranc…).
  • A les coves, al lloc anomenat el trinquet, Rausell i veïns del voltant… Allí, els pares prohibien tirar coets ja que la cova servia de magatzem de pólvora i podia provocar una desgràcia si un coet es colava pel respirador.
  • A la plaça Sant Roc, Nassia, Camilo, tio Caroli i veïns…
  • A l’albereda, davant l’escorxador, on els Trucos, Pepe “el Pelat”, les Lupes, les Lluïses, els Melitons, les Pineres, els Palaus, el tio Blanco, el tio Capa… Segons diuen feien la foguera més gran i s’aconvidava a tot el que volia a sopar (un tros de pa amb llonganisses, xoriços i botifarres de la gerra de la matança del porc i arreant).

 

Al remat, les fogueres impregnaven de llum i alegria tot els carrers del poble fomentant la cohesió, la unitat i la germanor.

En resum i en clares paraules d’un valencià:

“…Pels valencians de totes les èpoques el rite del foc ha sigut natural i sagrat. Les creències religioses al llarg del temps han canviat i canviaran, però el rite permaneix i permaneixerà. És algo al marge a la raó humana i la llógica. És genetic a la Terra, als homens que la habitaren, la habiten i la habitaran”5.  

Sí, sí però i les fogueres de Sant Antoni i els COETS?

Sant Antoni és especial per reunir al mateix espai el foc dominat (foguera) i el foc lliure (coets) i tot amb ingredients similars (canyes, sarments, cendra, carbó).

Les raons primeres d’esta peculiaritat pareix que el temps les ha engolides. No obstant això, a banda de  l’explicació fàcil com expressió alegre i lliure de coets i fogueres, apuntem unes altres:

  • A Arquillos (Jaén). Fogueres i coets es diu que servien per espantar feres, llops i alimanyes que rondaven la dehesa.
  • A Níjar, “Los chisperos”, i en Cantoria, “Noche de las lumbres y las carretillas (pissarretes)” (Almeria). Aquesta última famosa per la festa de fogueres i coets. Factors claus en el desenvolupament d’aquesta festa foren en l’època àrab quan el poble vivia entre d’altres de la fabricació de pólvora i la proximitat als canyars al voltant del riu Almazora (les canyes eren uns dels elements essencials per a la fabricació de coets).
  • A Massalfassar, fan foguera i cordà des de fa més de cent anys. Antigament a la plaça de l’esglèsia.
  • A Bétera.  Una volta enceses les fogueres, la sorpresa no era d’esperar i el soroll d’un coet  amagat els feia disfrutar. L’afició al foc tan arrelada ens recorda el refrany “qui juga en el foc i es pixa en el llit no té l’enteniment complit”.

Conten que sent Alcalde el tio Felix va prohibir tirar coets en les fogueres, i… què passà … ?

Que es tiraren igual… Nostres avis sabien que el foc, el coet i el beterà van de la mà.

Quan alguns majors ens ho conten la felicitat en la cara d’una llunyana infantessa contrasta amb la nostàlgia dels que no ho hem viscut. Els autèntics perdedors som la nostra societat i el nostre poble i els xiquets que no tindran estes vivències.

L’any 19624 l’asfaltat dels carrers, l’obligació de fer una base de sorra i l’eliminació paulatina de quadres, corrals d’animals, entre altres, fa que desapareguen les fogueres.

Sense molt de protocol, sempre per Sant Antoni, s’ha fet la prova dels coets, però és l’any 19804 quan Obreres i Majorals recuperen la tradició però esta vegada amb una única foguera gegant a l’albereda feta de troncs, branques i remulla de taronger, palets, fulles de palmera, mobles vells i qualsevol cosa que es puga cremar.  I com no podia ser d’un altra forma, els nostres Majorals i els d’anys passats s’unixen en emotiu sopar on al so de dolçaina i tabal una albà dedicada a Obreres fadrines i casades no es farà esperar.

 

Obreres i Majorals amb la foguera gegant a l ́albereda (Sant Antoni 2015)

Obreres i Majorals amb la foguera gegant a l ́albereda (Sant Antoni 2015)

 

Després, l’hora dels coets ha arribat i amb la foguera encesa, “la prova ha començat”. La gràcia per a refilar i mantindre foc continuat parlarà de la qualitat dels Majorals. Aquells que van a mirar sols desitgen que un coet arribe on estan. Ningú t’obliga a estar i recorda el que sap tot beterà que “qui juga amb foc es pot cremar”.

Majorals 2015 durant “la prova” dels coets a l ́albereda-Sant Antoni 2015

Majorals 2015 durant “la prova” dels coets a l’albereda-Sant Antoni 2015

Tancats com passarells en gàbies de metall, amb mil normes i papers que dificulten, estrangulen, ofeguen, distorsionen i tornen passives aquestes festivitats. És orgull de beterà conservar el teu passat, que és grandessa per ser singular. Trencaràs tú la tradició dels teus avantpassats…?

Majoral dins la gàbia preparant un muntonet de coets amb la foguera de Sant Antoni 2015

Majoral dins la gàbia preparant un muntonet de coets amb la foguera de Sant Antoni 2015

L’Associació Vol Lliure (Bétera) dedica aquest article a Obreres i Majorals per deixar-nos participar en aquest acte tan important en la vida d’un Majoral.

Veïns de Bétera!!, Obreres i Majorals!!, Guardians del foc d’esta última foguera amb coets, cuidem-la com si del millor tresor es tractara doncs el nostre poble té en la sang la cultura del foc valencià.

Foto 9. Logo Vol Lliure(1)

Nota: El fons de l’article és la cultura del foc no documentada i les dades i fonts són carents de rigor històric contrastat.

 

1 Bétera, un poble per a tots, Amparo Doménech Palau.

2 Traducció: Historias de la Traca, So Andrés Castellano Martí

3 http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2011/10/dites-populars-i-refranys-sobre-el-foc

4 http://harcajmv.blogspot.com.es/2013/01/sant-antoni-sant-valencia.html

5 Costumari català, Joan Amades  (Vol. I, Pàg.430).